La vida ens va obligant a dir adeus dolorosos, cada vegada que hem d’acomiadar una persona propera. Però hi ha casos on el cop es fa especialment dur. El comiat que esta setmana hem hagut de fer a Ximo Martorell és un d’estos adeus que fan encara més mal. Perquè era un adeu que ens resistíem a dir i davant del qual ens entestàvem a acompanyar, fins on fes falta, l’esperit de superació que Ximo posava cada dia. També estos últims dies, molt durs, on ell era un exemple en majúscules del que és voler viure. I, sobretot, perquè és un adeu a una persona que era tot bondat: en el seu esperit i en la seua actitud vital no hi havia ni un bri de maldat. Tot era bona voluntat, ganes d’ajudar, compromís ferm amb la gent, amb la seua família, amb la seua ciutat, Tortosa, i amb el seu barri, Ferreries. I, sempre, amb aquell mig somriure que portava permanentment dibuixat a la cara. Fent-nos riure a tots, tot i que els moments fossen difícils. Aquella manera de fer que ho feia tot fàcil, aquella entrega que tenia més força que els reptes que, de vegades, va haver de superar. Un Josepet de cap a peus, amb uns valors que l’han acompanyat sempre. Un exemple a seguir.
La seua estima per Tortosa, la seua manera de ser, em va portar a demanar-li que fes un pas més i se sumés al projecte de Junts per Tortosa, sent regidor primer de Cultura i després d’Esports. No s’ho va pensar ni un moment i va dir que sí de seguida, mostrant, una vegada més, la seua vocació de servei públic i la seua voluntat per dedicar tot el seu temps a ajudar en tot el que li demanessen. Un economista amb una immensa vocació de servei, que va practicar sempre a la seua faena, a BASE de la Diputació, sempre ajudant a tothom i resolent els problemes que li arribaven.
No puc estar més agraïda per tota la dedicació, entrega i passió que va posar en la seua faena, i per haver portat amb tant d’orgull el fet d’haver sigut regidor de Tortosa.
Juntament amb Ximo vam poder impulsar projectes que ell sentia molt propis: com l’ampliació del teatre auditori Felip Pedrell, que sempre lamentava no haver pogut tirar endavant mentre va ser regidor de Cultura, pels entrebancs que alguns van posar al projecte de forma interessada, i que van impedir que es pogués materialitzar en aquell moment. Però aquella llavor no es va perdre, Ximo, va arrelar, i aquella sala tan volguda, així com la reforma de la sala gran, ben prompte seran una realitat. I ho seran perquè ho vam començar junts i hi vas posar tota la il·lusió i les ganes. Quina llàstima que no pugues vindre a gaudir-ne, amb algun d’aquells espectacles que, com a regidor de Cultura, mai no et perdies.
És de destacar la seua tasca en l’àmbit de l’esport. Ximo sempre ha estat des de ben petit un amant de l’esport, especialment del futbol i després també del ciclisme i de diferents especialitats com el pàdel o l’atletisme. Però vull també posar en relleu la seua contribució com a regidor d’Esports per fer realitat un altre projecte important de ciutat, com és la futura pista d’atletisme, als terrenys al poble de Jesús. Tu, Ximo, que sempre vivies l’esport amb especial estima, com a regidor d’Esports vas treballar per fer realitat el projecte de la nova pista, una vegada vam aconseguir adquirir els terrenys.
I en són molts, els projectes i les accions que va poder portar a terme com a regidor, però vull destacar el que estos dies em fan arribar les entitats, tant esportives com culturals: la seua entrega. Sempre el van tindre al costat, sempre responia, sempre va tindre una especial dedicació a col·laborar amb tothom, com sempre havia fet abans de la seua participació en l’activitat pública, sempre el primer quan algú demanava ajuda.
I vam passar moments molt difícils com a govern, com quan va arribar la pandèmia de la covid, i enmig d’aquells moments complexos, on els regidors vam estar més units que mai per resoldre el que ens portava cada dia la maleïda pandèmia, la covid et va atrapar i et va portar a l’UCI, fent-nos patir uns dies que recordem tots com un malson. Però la teua capacitat de superació, Ximo, va fer que deixesses aquell virus enrere, i que fins i tot complisses el repte i el somni de fer una marató després de superar la malaltia. Així era Ximo.
També recordarem per sempre l’estima que transmeties pel teu barri, Ferreries, i que et va portar a implicar-te, com a regidor del barri, per recollir les demandes ciutadanes i donar-hi resposta per impulsar, encara més, esta zona de la ciutat que tan bé coneixes.
Com a record bonic, també recordarem sempre els dolços que ens portaves al despatx per passar millor les reunions, que m’amagaves a la bossa perquè si no me’ls menjava, i me’ls trobava després a casa en arribar, sempre fent-me riure. I aquelles festes de barri de la nostra ciutat on sempre ballaves i ens treies a ballar. Moltes balladores t’enyorarem. Un secret, Ximo: sempre seràs el millor ballador de tots.
Ens deixes massa prompte. El teu adeu, massa prematur, ens omple de tristesa. No només per tot allò que hem viscut des de l’Ajuntament, per la teua amistat i per tot el que ens has deixat de records, sinó perquè la teua pèrdua ens deixa un buit immens. Ja et trobo molt a faltar, les nostres xerrades i els teus consells que sempre recordaré. Segur que a partir d’ara ens seguiràs acompanyant amb el teu somriure. Per sempre amb nosaltres. T’estimem.
